—Hoc, respongui yo, prenme per descaminat.
—Ara not enfellonesques, dix ell. Tu dit has dessus que ames e est amat coralment per una dona que eguala, o sobrepuja tota dona vivent, en saviesa, bellesa e gratiositat. E aquesta es ta muller, o no? Si es ta muller, ben follament has parlat, car has loat tu mateix, per ço com ella es carn de la tua carn, e os dels teus ossos. E loar si mateix, si Aristotil ha dit ver, es cosa fort vana. Si no es ta muller, no pots dir que sies content de ço que has; car esser content no es als sino reposar en son desig e abstenirse de cobejar coses superflues. E com al hom, majorment catholich, axi com tu, dega bastar una fembra, ço es, sa muller; segueix se necessariament, que de dues coses sia la una, ço es, o que tu sies foll e va, per tal com has loat tu mateix, o no sies content
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/138
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.