Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/160

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


mi. Una vil fembra merexieu queus faes semblant que vos me feu. Ah! tant son los dolents, si eren aplegats. Quant se deuria guardar la mesquina de dona com pren marit! Aquell jorn, o viu, o mor. Mas los desastruchs de amichs e parents no guarden sino qui ha diners. E valria mes avegades un hom nuu e cruu que altre qui hagues lo tresor del solda.»
     »E ab aquestes coses e moltes altres semblants e pus coents, tota legitima e justa causa cessant, cascuna nit turmenten los mesquins de marits. Dels quals son molts qui per complaureles, o per fugir a plet immortal, giten de casa lurs pares, fills e germans, e romanlos sola la plaça.
     » Que t dire de lur avaritia? Si ho començava, dupte m que n en puixa lexar. Ultra los grans furts que fan a lurs marits e a lurs fills pubills, e la