pories. Sapies que si ja may Tiresias dix veritat de res, tot quant ha dit de aquexa dona, que tu ames, es ver; que en res no ha mentit. E no dons raho que n hages pus a saber.
—Ay, las! digui yo, e com se pot fer, si no pens que pus perfeta dona visca en lo mon, ne que jamay fos mes amat hom per alguna que yo son per ella?
—Per ço est enganat, dix ell. Mas no es maravella; car tot amant es cech e creent. Vols saviament usar? Dona fe en aço que t dich; car axi es. Lexa aquestes noves, e acabali de dir ço que has lexat.
—No se que als li haja a dir, respongui yo. Volguera que encara hi hagues a començar; que yo l haguera lexat parlar assats, sens negun contrast.
—Aytant me plaura, dix Tiresias, lo teu parlar com lo callar, ab que no vulles mantenir coses contraries a ve-
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/206
Aquesta pàgina ha estat validada.
