Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/207

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


ritat. Digues ardidament quet vulles, si de parlar has desig, ab que no sia feta mentio en nostre rahonament de aquexa tua ydola, spluga de anamorats, font de vicis, e archiu de mentides.
     Dites per Tiresias aquestes paraules, a la mia memoria occorrech que yo li havia offert dessus dir, per excusatio de les dones, lo mal que en los homens es: e que no era maravella, si elles que no havien tanta perfectio com los homens erraven, pus los homens fehien semblant e pijor.
     E pensat un poch, balbusejant per temor, digui: «Si greu not era, salvant la protestatio per tu feta, de bon grat acabaria ço que dessus te comence dir en laor de dones generalment.
     —Perque donchs, dix ell, perts aquest poch de temps que has? Espatxa que la hora se prohisma. E si breument no ho dius, temps me falria a respondre.