Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/228

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


reposen, sompnien e parlen en va, com a frenetichs, tro que l accident los es passat.
     »O quin temps fo aquell en que Saturnus regna! De glans e de aygua eren contents los homens, e vivien longament, e nets de malalties. Ara la terra, la mar, el aer no basten a les viandes que ells cobejen devorar. E no considerants la grosseria que per dissolutio de menjar ve al enteniment, e la corruptio de sanch e altres humors al cors, viuen per breu temps e malalts; e de tan diverses malalties, que ya no s poden trobar medicines suficients a curar aquelles. Car los antichs phisichs les han ignorades e no hi han sabut ne pogut provehir. Axi com la superfluitat de les viandes es crescuda, han pres diverç naximent les malalties, e pendran d aqui avant. Car algun vici no mor: alla hon neix, cascun die