Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/240

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


dament, car los jorns s en van e volen fort leugerament. E jatsesia que tu sies en la flor de ton jovent, empero la vellesa ensegueix aquesta flor, e la mort es prohisma a tota edat: tot hom egualment ha a morir, e la hora es incerta. Placie t donchs que hoges les pregaries d aquells qui no menysprearien los teus manaments, e comana a nos la eleccio de la muller, car nos la t procurarem tal que ella sera digna de acostarse a tu, e de tal linatge que tots porem star ab bona sperança de ella. Deliurens donques daquesta trista de ansia en que som, perço que si Deus disposava en altra manera de tu, no ten anasses menys de ledesme successor, e nos romanguessem sens regidor alcun.»
     Ladonchs lo dit Valter, mogut per les piadoses paraules dels seus, dix:
     « Vosaltres, amichs, me forçats de fer ço que james no fo en lo meu cor. Yo m adelitava que visques en libertat, la qual fort tart es en matrimoni; per que yo m sotsmet de bon grat a la voluntat de vosaltres. E jatsia que yo