Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


e aço era quant havia viscut lo cors viciosament e havia violat la cosa publicha, e comes molts fraus. E laltra era de retornament als deus d hon era venguda: e aço quant lo cors havia viscut castament, e lunyantse de vicis havia ressemblat a la vida dels deus.
     »Cato volent esquivar les mans de Cesar, apres la mort de Pompeu, se mata a Utica; pero havent per clar que les animes eren inmortals, abans que procehis a matarse, legi lo libre de Plato sobre la inmortalitat de la anima, per tal que ab plaer moris e hagues major fortitut en son coratge.
     »Valerius Maximus dix en diversos lochs que cregue en la dita inmortalitat; pero be ho saps tu qui l has assats familiar.
     —Ver es, Senyor, que dit ho ha. Mas nom dona vijares que axiu cregues ell.
     —Com no? e que t hi induheix?