—Senyor, digui yo, suplich vos que no us enugeu noresmenys si fas un incident. Vos havets dit dessus, si bem recorda, que de tres maneres de esperits vidals ha creats nostre Senyor Deu. La darrera manera dels quals es d aquells qui son cuberts de carn, e nexen e moren ab aquella. E aquests son animals bruts. En les dos primeres no pos algun dupte. Mas en la darrera cove vacillar lo meu enteniment; car moltes coses veig induhints me a creure que les animes dels bruts sien inmortals, axi com son aquelles dels homens.
—Quals son aquelles coses que a creure aço te induhen?
—Lonch seria dirles totes, respongui yo; pero per abreujar, diren algunes. Vos, Senyor, haveu dit dessus, fort propriament, la diffinitio de la anima rational. E veig que semblant la poria hom donar a la anima dels bruts.
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/63
Aquesta pàgina ha estat validada.
