Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ladonchs ell gita un gran sospir, e guardant en terra, calla que no dix res. E apres un poch esclari la cara dient:
     «Sperança de aconseguir la gloria eternal me consola; e tristor, com ja no hi son, me puny continuament.
     —Be estau vos, Senyor, com gloria eternal esperau, posat que no la hajats a present. En semblant cars me volria veure.
     —Series en purgatori, dix ell.
     —Per ma fe, Senyor, que n hauria gran plaer, digui yo, car seria exit de aquesta miseria, e faria us companyia; e quant irieu en paradis, entraria hi ab vos.
     —Ha! com est enganat, dix ell. E axi t penses que puxa hom entrar en paradis?
     —Perque no, digui yo, si la porta es uberta?
     —A aquells solament es uberta que