Pàgina:Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1877).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Lleida ab totes les circunstancies de aquestes dos darreres Ciutats y finalment eixamplá los límits de Cathaluña mes que ningun de tots sos predecesors, edificá temples, iglesies á honra y gloria del nom de Jesu-Christ.
 D. P. Es aqueix Compte lo qui casá ab la Petronilda filla y hereva del Rey D. Ramiro de Aragó de la Campana?
 L. Aqueix mateix.
 D. P. Singularísim Príncep he ohit dir tot temps yo que fonch aqueix, y ni tampoch li agradat á da aqueix benaventurat de Señor pera posarlo en la suma dels Illustres, donanlo als corps tal home.
 L. Que tots son casi de esta manera que per no publicar la gloria dels españols que no son castellans, zelen la veritat y per fer gloriosa la sua propia nació, no dupten de escriurer mentires, y asó tant en lo poch com en lo molt; mes mirau Floriando Campo que ab tota sa autoritat y gravetat no ha duptat de dir en les sues histories á son propósit que lo Rey D. Felip, pare del Emperador D. Carlos, fonch Rey de España, perque era de la Castella no mirant á la autoritat del Rey catholich D. Fernando que les hores regnava en lo Regne de Aragó y Granada y al Rey D. Manuel que regnava en Portugal, y al Rey D. Juan de Labrit que regnava en Navarra que son tots estos Regnes la major part de España y també casi tots los Historiógrafos castellans estant en lo mateix de voler nomenar á Castella per tota España; pero Meixa en la sua Crónica imperial en lo segon capítol de la vida del Emperador Maximiliano fá pijor que posar lo regne de Nápols sots lo domini y Corona de Castella, esent com es tant clarament de la Corona de Aragó, que los minyons nou ignoren.
 D. P. Y com ha pogut ell ignorar aqueixa veritat que lo blasó del Rey ahont están les armes reals la mostra