Jo també á ta mare molt amada
avuy li ofereixo los meus plors
y voldria ab tú junt cubrir sa llosa
ab coronas de murtra y bellas flors.
Anemhi, car amich, no l' olvidem
anem á visitarla al cementir
y allí junts alsarem plegaria mystica
que rauda pujará fins al Empir.
Y prestará un consol a la tristura
puig res consola mès que el ben obrar,
y es molt just que á llur mare un fill que estima
si veu sa mort no cesia de plorar.
Y en lo cel trobarás la recompensa
y 'l mon alabará tos bons desitjs;
y si Deu, per ser pare te destina
ton exemple 'ls teus fills voldran seguir.
Jo ¡infeliz! desde nin que no tinch pare [1] !...
pera mi no ha existit eix tan dols nom
y ¡ay! que es molt trist no haber tingut la dixa
de coneixer al ser quem portá al mon.
Almenys, tú, de ta mare idolatrada
has rebut mil caricias y patons,
almenys, tú, tens la sort de portá impresas
en los plechs del teu cor las suas faccions.
Pera mi se ha mostrat fortuna avara,
jo he nascut solament pera plorar,
y el dia que mos ulls llurs plors agotian
ma vida la cruel mort vindrá á dallar.
- ↑ Sols contaba mitj any, cuant me sobrevingué la desgracia de perdrer lo meu pare. (Nota del A.)