Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/105

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
Said

    Poruch! Jo tinch una arma,
tu un altra'n tens: au, cosa á cosa; fins l'últim
glatit del cor.
(Said avansa. Malek recula. Said du l'arma á la má, Malek la má al pom, sens treure'l punyal.)

Malek

    Tu ets nostre arraix.

Said

    No gasas,
miserable!

Osman, excitant á Malek.

    Apa, donchs.

Malek

    Sí; vol ma vida
per plaure á n'ells.

Said, apartant lo grupo y anantlo á embestir.

    Vas á morir: prou!

Corsari, desde dintre.

    Terra!

Said, baixant lo bras.

   Ah!

Mahomet

   Terra!
(Tots los piratas han demostrat sa alegría menos Said y Joanot.)

Osman

   Alger al fí!