Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





ESCENA XVII


Los anteriors y BLANCA, esglayada.


Blanca

   Ah!

Said, amenassant ab lo puny la terra que veu per la finestra desde'l mitj de la cambra.

   Malehida!

Blanca

   Terra! Ah!

Malek, als seus.

    Aném amunt; ja som á casa.
(Los corsaris comensan á moures per pujar á coberta.)

Blanca, á Said en veu baixa per lo terror.

   Pietat! Pietat!

Malek, aturant als piratas mostrántloshi á Said parlant ab Blanca.

   Jo no me'n fío, miréulo.
Nos vol trahir: está venut.
(Los piratas al peu de la escala parlan baix excitats per Malek. Joanot y Hassen no han d'estar ab los altres piratas.)

Blanca, á Said.

    M'esglaya
eixa terra! Tinch por!