Aquesta pàgina ha estat validada.
104
mar y cel
ESCENA XVII
Los anteriors y BLANCA, esglayada.
blanca
Ah! Terra! Alger al fí! Ah!
said, amenassant ab lo puny la terra que veu per la finestra desde'l mitj de la cambra.
Ah! Terra! Alger al fí! Ah! Malehida!
blanca
Terra! Ah!
malek, als seus.
Terra! Ah! Aném amunt; ja som á casa.
(Los corsaris comensan á moures per pujar á coberta.)
blanca, á Said en veu baixa per lo terror.
Pietat! Pietat!
malek, aturant als piratas mostrántloshi á Said parlant ab Blanca.
Pietat! Pietat! Jo no me'n fío, miréulo.
Nos vol trahir: está venut.
(Los piratas al peu de la escala parlan baix excitats per Malek. Joanot y Hassen no han d'estar ab los altres piratas.)
blanca, á Said.
Nos vol trahir: está venut. M'esglaya
eixa terra! Tinch por!
