Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/122

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


guillem, tot anansen

     Y donchs, ja ho veus. Te creus encara
que'm farán capitá?

roch

    Guillem, me temo
que deixarém dintre del mar los ossos.

(Per un moviment de Blanca.)

Mira: es art del dimoni. Jesús!

(Desapareixen tots dos.)





ESCENA II



blanca, somniat.

   
 Pare!
Oh, no; no! Enrera! Tots enrera!… Afora!
No, vils! Oh, no'l toquéu!

(Despertant.)

 Ah, quina angunia!

(Mirant per tot.)

Res. Donchs me creya que altre cop venían.
Sola estich. Quin repós! Y cóm no tornan!
Perqu'ells volen sa vida. Mes jo, dona,
son cos defensaré mentres respiri!

(En veu baixa.)

Que jo no vull que mori, qu'en ell trobo
quelcóm que no hi ha en lloch, y á n'ell me llensa
no sé pas qué!… Dina mon cervell, perdudas,
rebrotan, al mirarlo, de las nínas.