Aquesta pàgina ha estat revisada.
ferrán, mirantla ab tristesa:
Qui t'hagués aixó dit un mes enrera!
Un temps té de venir que tú, la monja,
la monja, si, puig sols avuy te manca
pendre'l vel del Senyor, y aprop hi eras:
un temps vindrá que oferirás la vida,
per contas de Jesús, á un de Mahoma!
Oh! Y aquesta ets be tú! Si ara't vegessin!
Si't vegessin las monjas mallorquinas
de germana tornera d'un pirata!
blanca, cubrintse'l rostre y plorant.
Ferrán, Ferrán, es cert! Mes com te gosas
en matarme cent cops: no tens entranyas;
sino'm compadirías?
ferrán
Blanca, 't juro
que'm fas pietat!
blanca, plorant.
Deu meu!
ferrán
Ets á un abisme
y potser tu mateixa, tu; ay, ignoras
la fondária!…
blanca, ab desesperació.
M'ofego, y no desitjo
sortir del fons!
ferrán
(L'estima. Oh, desgraciada!
Mes quí ho desfá?)
