Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





ESCENA X


BLANCA, FERRÁN, CARLES


Carles

    Nebot!

Blanca

    Veniu: vos, pare,
diguéuli tot; vos li sabreu respondre.

Ferrán, abrassantlo.

   Oncle!

Carles

    Ferrán, ja'ns veus.

Blanca, á Ferrán afectada encara per la conversa.

    Dígali, dígali.

Ferrán

   Mes que aquest lloch, mon oncle, dina noya
m'estranya'l que he sentit! Aquesta es Blanca?
Un temps, jo ho sé be prou, festiva, ardenta,
entussiasta per tot; y avuy gelada,
lo cor sense glatir! Rostre de nena;
de vella'l cor!

Blanca

    No es cert.

Ferrán

    Perque li deya
que jo amor li tenía!