Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/36

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
Carles

    La estimavas?
Primer se li obri'l mar que ser l'esposa
d'un altre qu'ell.

(Mirant al cel.)
Ferrán

    Virém timó: y deixemho.
Jo sé be prou perque era que la duya
en mon vaixell de Palma á Barcelona.
Si tots d'aquesta gent no fóssem presa,
ja estaría en lo claustre, y de mos llabis
ni un mot haguera eixit, que si estrany era
l'amor, lliures tots dos, avuy, pregunto,

(Rihent.)

quin nom tindrá cautius d'eixos corsaris.

Carles

   Mes, Ferrán, digas: quin camí, quin medi
podém trobar? Fugir...

Ferrán

    Mes cóm?

Carles

    Per Blanca!

(Blanca ha anat á mirar per la finestra.)
Ferrán

   Si ab ma sanch!...

Blanca

    (Deu, anyoro ta hermosura!)

Ferrán

   Teniu: ja son aquí.