Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Carles

    Pel cel, que ignorin
mon cárrech militar.


ESCENA XI


BLANCA, FERRAN, CARLES, JOANOT. Blanca á la finestra. Carles y Ferrán en altre costt parlant baix. Joanot devalla lentament; s'atura á mitja escala y parla desde ella creyent estar sol.

Joanot

    (Ja van al aygua,
y de cara al orient. Jo no puch véureuho.
Sembla que'ls morts del fons del mar me cridan,
y si goso á mirar sento en ma espatlla
una má que m'empeny... y després moltas!
Tinch fret... y por!)

Blanca, aterrada per lo que ha vist á mar.

    Deu meu!

Carles, anant á la finestra.

    Qué hi há?

Joanot, espantat.

   

(Qui crida!


Qui?

Ferrán, també acudint á la finestra.

   Blanca?...

Carles

    Qu'es?