Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/37

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
35
acte primer
carles

Teniu: ja son aquí Pel cel, que ignorin
mon cárrech militar.


ESCENA XI


BLANCA, FERRÁN, CARLES, JOANOT. Blanca á la finestra. Carles y Ferrán en altre costat parlant baix. Joanot devalla lentament; s'atura á mitja escala y parla desde ella creyent estar sol.


joanot

y de cara al orient. Jo (Ja van al aygua,
y de cara al orient. Jo no puch véureuho.
Sembla que'ls morts del fons del mar me cridan,
y si goso á mirar sento en ma espatlla
una má que m'empeny... y després moltas!
Tinch fret... y por!)

blanca, aterrada per lo que ha vist á mar.

Tinch fret... y por!) Deu meu!

carles, anant á la finestra.

Tinch fret... y por!) Deu meu Qué hi há?

joanot, espantat.

Tinch fret... y por!) Deu meu! Qué hi ha (Qui crida!
Qui?)

ferrán, també acudint á la finestra.

Qui Blanca?...

carles

Qui Blanca Qu'es?