Vés al contingut

Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/46

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
44
mar y cel

morir per gent com tú? Mon oncle, 's creyan
que fora jo traidor.

carles

que fora jo traidor. Cóm en sas ánimas
compendre la virtut fins l'heroisme!

said

Y á tú quí't fá parlar rata de fossa?
Ep, la cristiana... Aqueixa dona... Blanca!


ESCENA XV


Los anteriors. BLANCA, que ve del camarot.


said, á Blanca.

Quan te cridi no triguis. Ves; endútel
á aqueix vell, que sinó!...

(Reprimintse.)
ferran, á Carles que va á contestar.

á aqueix vell, que sinó!... Deixeu.

blanca, idem.

á aqueix vell, que sinó! Deixeu Oh, pare!

carles

No, filla, no: qué val la nostra vida!
Si indigna veure aquesta gent odiosa!

ferran

Oncle!...