Pàgina:Mar y cel (1903).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


morir per gent com tú? Mon oncle's creyan
que fora jo traidor.

Carles

    Cóm en sas ánimas
compendre la virtut fins l'heroisme!

Said

   Y á tú quí't fá parlar rata de fossa?
Ep, la cristiana... Aqueixa dona... Blanca!




ESCENA XV


Los anteriors. BLANCA, que ve del camarot.


Said, á Blanca.

   Quan te cridi no triguis. Ves; endútel
á aqueix vell, que sinó!...

(Reprimintse.)
Ferran, á Carles que va á contestar.

    Deixeu.

Blanca, idem.

    Oh, pare!

Carles

   No, filla, no: qué val la nostra vida
Si indigna veure aquesta gent odiosa!

Ferran

   Oncle!...