Comunicà ses impressions als pares del deixeble i els aconsellà que fessin ingressar aquest al Seminari perquè es preparés pel seguiment d'una carrera superior, ja que el destí d'aquell nin no era per a apendre un ofici, sinó que era cridat a més altes i trascendentals missions per honra i gloria seva, dels seus pares i dels seus compatricis.
Els pares d'en Pi escoltaren això plens d'alegría i de tristesa alhora. La primera, no hi ha per què explicar-la, quins pares no senten amb goig tan bona nova? La segona, s'explica sabent que eren uns pobres treballadors, faltats de mitjans per a poder sufragar les despeses d'una carrera al seu fill. Amb tot, pare i mare fent, més que esforsos, miracles d'estalvi, traient-s'ho, com qui diu, de la boca, matricularen al noi al Seminari a les assignatures de llatinitat i retòrica.
Aquesta entrada d'en Pi a la vida de l'estudi és demostració evident de quant gelosament deuría vetllar-se per la intel·ligencia de les criatures del proletariat, contrastant-les amb la pedra de toc de les nocions de tots els coneixements humans, a fi de separar dels treballs manuals als que sobressortissin per la vida intel·lectual, amb lo qual hi guanyarien ells, les seves families, i la societat tota, que ha de veure avui com surten de les Universitats no poques nul·litats per a fer nosa i omplir les dependencies oficials de sers inútils, mentre que davant d'un taler, encenent una fornal o picant pedra hi agoten en flor la vida, nins i joves, que per manca de mitjans, tenen atrofiades intel·ligencies que, explotades per la instrucció, hauríen produït per ells i per tothom molt més del que importa el rendiment usurari de l'explotació corporal a què estàn sotmesos.
Sense l'abnegació, l'heroïsme d'aquell marit i muller del carrer de Mirallers que es decidiren a procurar, fent tot
