escollits. Feia més encara: continuava donant llissons, doncs l'escriure pel públic no li produía el suficient per viure i pagar-se els estudis, i a la vegada donava conferencies sobre importants temes literaris i jurídics, havent tingut gran ressonancia la que donà sobre els Mayorasgos. Com si això no fos prou, utilitzant les llengües mortes que de petit sabía, i les vives que de gran havía anat aprenent, estudiava amb afany els sistemes filosòfics antics i moderns; havent estat, després del savi professor Sanz del Río, un dels que primer conegueren els sistemes de Kant, Krausse, Hegel i demés iniciadors i sostenidors del grandiós moviment filosòfic d'Alemanya, contribuint així a la importació a Espanya d'aquelles doctrines, realitzada principalment per aquell catedràtic insigne, i pel no menys eminent, l'il·lustre repúblic D. Nicolau Salmerón, importació purificant i lluminosa que va comensar a esbargir les espesses i negres boires en què aquí les conciencies i els enteniments vivíen estacionats, nodrint-se sols amb els principis aristotèlics i tomístics, únics que en aquella època podíen ésser el summum de la sabiduría espanyola, puix a més amunt no permetía que l'esperit volés, la feixuga censura de l'Esglesia.
A l'arribar en Pi a aquest punt de la seva vida, va creure amb fonament que ja tenía ales suficients per a volar; i al decidir-se a fer-ho, li va semblar, com a molts altres joves d'aquell temps i dels actuals, que per a pendre volada era poc extens l'horitzó en el qual havía treballat fins aleshores.
Les afeccions de familia, l'amor a la terra nadiva que aimava més que molts altres, pel mateix que amb sos estudis, escudrinyant sos monuments i arxius, i contemplant ses naturals belleses, més la coneixía, el reteníen dins de nostres llars; però la veu del destí, de la humana missió que en el món complir devía, des del fons de son ànima excelsa li
