intervenció de Fransa i Espanya a Mèxic, tot sostenint la independencia del continent americà i la doctrina de Jaume Monroe; la seva col·laboració en els treballs revolucionaris de progressistes i demòcrates; la seva emigració a Fransa després del moviment, ofegat amb sang, de 22 de juny de 1866; i la seva intervenció en els treballs de conspiració dels emigrats, preparatoris del fracassat alsament de 1867 i de la revolució que per fi esclatà en setembre de l'any 1868; de la qual sempre deia que va néixer autonomista i va morir unitaria; que finà al punt mateix que les Juntes revolucionaries de Catalunya i demés provincies es disolgueren abdicant totes ses facultats en el Govern improvitzat a Madrid.
El principi federatiu sostingut principalment per en Pi havía cundit tant, amb tot i les tiràniques trabes que a la lliure emissió del pensament s'oposaven abans de l'any 1868, i havía germinat de tal sort en les entranyes del poble, especialment del català, que a l'esdevenir la Revolució i formar-se al voltant del nucli republicà que ja existía aquell gran partit que admirà al món pel nombre immens dels seus adeptes, pels seus entusiasmes i energíes i pel valor intel·lectual dels seus nombrosos capdills, tot ell en massa, així els soldats com els caps, es digueren federals, i amb la bandera de la República Federativa conqueriren les més grans victories en els comicis i en els Parlaments, feren alsament tan formidable com el de l'any 1869, en què l'exèrcit centralista va tenir d'haver-se-les amb 60,000 federals armats, i per fi, s'imposà de tal manera, que el Rei D. Amadeu hagué d'abdicar la corona, establint-se la República sobtadament. Havent-se fet des de Madrid tot el possible perquè no fos federativa, perquè es fongués dins dels mateixos motlles del centralisme, ofegant-se a l'efecte des dels
