Margall en aquelles famoses Corts, fou el de 23 de desembre de 1870, quan ja anaven a ésser disoltes pocs dies abans de l'assassinat d'en Prim i de l'entrada a Madrid del Rei D. Amadeu de Saboia.
No menys notables foren les oracions parlamentaries d'en Pi i Margall en les Corts ordinaries del nou reinat, mereixent especial menció el que pronuncià en els debats sobre la Societat Internacional de Treballadors. Reunit aquell Congrés amb el Senat, el dia 11 de febrer de 1873, i constituida per ambdós Cossos Col·legisladors l'Assamblea Nacional, es donà lectura de l'abdicació de D. Amadeu, i després d'acceptada es presentà i fou aprovada la proposició de què de seguida es proclamés la República, havent estat en Pi i Margall qui la defensà amb curt però raonat, contundent i emocionant discurs.
Dels primers Ministeris republicans en fou Ministre dela Governació en Pi i Margall; i també aviat, en el poder, va tenir ocasió de demostrar excepcionals condicions de governant, puix amb la seva actitut serena i enèrgica a la vegada va saber dominar la temptativa reaccionaria del 24 de febrer i desgavellar el cop d'Estat que contra la República es preparava el 23 d'abril.
Convocades les Corts Constituients de la República, no hi ha ningú que no reconegui les eleccions que aleshores es feren, dirigides per en Pi i Margall, com les úniques d'Espanya en què el Govern no hi ha intervingut en absolut, limitant-se exclusivament a garantir la més completa llibertat durant el període electoral.
Obertes les Constituients, i resignats en elles els poders pel Ministeri que les convocà, fou designat per a formar el nou i presidir-lo D. Francisco Pi i Margall, qui fou president de la República durant menys de mig any. Pot assegurar-se
