la seva obra política cabdal Las Nacionalidades, traduïda als primers idiomes estrangers; es dedica a la propaganda escrita i emprèn més tard un viatge per diverses provincies per a continuar-la oralment, pronunciant molts discursos, plens de sana doctrina republicana i autonomista. Amb tal ocasió, ve a Barcelona, després de trenta cinc anys que no l'havía vista, entusiasmant-se al contemplar-la tan gran i embellida. Com havía crescut en extensió i hermosura! Reuneix les Assamblees federalistes de 1882 i 1883; aprovant-se en aquesta, celebrada en Saragossa, un projecte de Constitució federal, que es revisà en altra Assamblea posterior, juntament amb les Regionals que hi havía fetes aleshores. Comensa a publicar la seva monumental Historia de América, sense poder-la acabar, la qual el seu meritíssim fill D. Francisco Pi i Arsuaga continúa escrivint; funda el semanari federal El Nuevo Régimen, escrit quasi tot per ell des del primer número, periòdic que no morí amb son fundador, car els seus fills, sabent lo molt que l'estimava, volgueren prosseguir la seva publicació. Donà a la llum pública Las luchas de nuestros días, obra en la qual, d'inimitable manera, exposa les seves idees polítiques i filosòfiques, tot combatent les contraries. Redacta i difundeix el programa federal, el més complet, concret i governamental de quants a Europa i Amèrica té cap partit, i que és la senyera del que son autor acabdillava quan vivía, i del que n'és i serà l'únic quefe després de mort. Col·laborà en selectes revistes nacionals i estrangeres; i va donar a l'estampa els seus diàlegs sobre la bellesa, posant en llavis d'Hernàn Cortès i Guatimogin, severa crítica del caràcter i l'índole de la conquista espanyola a l'Amèrica. Mentre va fent tot això, en aquest darrer període de la seva vida torna al Parlament elegit per acumulació, l'any 1886, i votat sempre per Barcelona, a l'en-
