sems que elegit ara per Madrid, ara per Sabadell, i últimament també per Figueres, acut a les Corts de 1892, 1893 i 1901, fent en totes les llegislatures brillants campanyes, tant en els assumptes polítics com en els econòmics, no prodigant-se, però sí intervenint, en quasi tots els grans debats com a cap de la minoría republicana. Com si tan complexes feines poguessin deixar-li espai, encara per a més tasca, feia al propi temps la d'advocat, carrera que constantment exercí amb limitat profit per no voler-ne treure tot el moltíssim fruit que hauría pogut, però en la qual conquerí els mateixos alts prestigis que en la política, posant-hi de relleu la seva portentosa intel·ligencia i rares virtuts.
Un home que des de l'edat de set anys tant i tant constantment havía treballat pels altres i tan poc per ell, que de la seva persona se'n recordava només que per poder-la anar sostenint, a fi de què continués produint idees i més idees per al bé dels homes i dels pobles, no és meravella que a l'arribar als setanta set anys les forces físiques, ja que no les intel·lectuals, li manquessin per a poder lluitar amb la darrera malaltia que va contraure al sortir de donar una conferencia a la Unión Escolar de Madrid, conferencia que acabà amb les següents paraules, les darreres dites públicament pel gran Apòstol, i que són suprema síntesi del que havía constituït durant la seva existencia l'ètica dels seus actes i el criteri del seu soberà intel·lecte: «Sed respetuosos—digué als joves estudiants que, embadalits, l'escoltaven—con vuestros maestros y con los autores de vuestros libros de enseñanza, pero no juréis nunca sobre la palabra del escritor ni del maestro; debéis ver a los unos y oir a los otros, examinando si las ideas que os dan son conformes a vuestros pensamientos y a vuestra conciencia. Si no lo son, debéis combatirlas; si lo son, debéis aceptarlas. Y no os espante
