atrapar pera tornar á engabiarlos. Lo temps passava ab una rapidesa com no he vist may, ni abans ni més tart.
Acabada la indagatoria, los días se 'm feren més llarchs y dolorosament monòtons. Lo fastidi 'm consumía; en llevantme, al dematí, ja podia predir tot lo que 'm passaría durant la jornada, fins allò en què pensaría y 'm donaría torment... Los días m' eran anys, me semblava que la terra y 'l sol, l' univers enter y 'l temps s' havían parat y restarían per sempre més inmòvils. Mes, post lo sol, lo temps ja no tenía mida; me semblava que 'l minut que acabava de passar havía sigut més llarch que tot lo día sencer. Lo meu sistema nerviós havía adquirit una sensibilitat morbosa: lo més insignificant soroll, un refrech, me davan sobresalts. Los tristos gemechs del vent de tardor, abimantse per la fumera, m' ocasionavan accessos d' una tristesa horrible; aquellas bufagadas me pareixían gemechs y plors, y 'm creya sentirhi la veu de mos companys de desgracia. Un cop, vaig sentir fins un gemech de debó, y 'm vaig posar á tremolar de cap á peus; la imaginació sobrexcitada 'm portá á la memoria los horrorosos torments de l'etat mitjana, y 'm vaig tornar groch... Ab prou feynas podía soportar l' espionatje constant
