del centinella que 'm guaytava sens descans per la reixeta.
Pera fugirne, m' arrambava á la paret á la qual estava clavada la porta, y 'm passava horas aixís. Lo pensament se me 'n anava, llavors, á la Petita Russia, ma bella patria, hont jo havía passat més d' un instant venturós. Tots los quadros que m' apareixían estavan plens de vida y veritat.
Lo sol m' amara ab sos raigs daurats y calents; quasi m' abrusa... Tanco 'ls ulls, enlluhernats per aquell devassall de llum; ja veig prats verdíssims, ò á mils de cigalas me cantan llur melodía d' estiu... Més lluny, lleugera marinada crespa un camp de blat, quals espigas, ja plenas y hermosas, s' acotan á son pas y murmuran suaument; obro 'ls ulls tant com puch, y la conciencia de la realitat no m' abandona. M' endinzo en lo passat: jo no 'l faig reviure; ell me fa reviure á mi. ¡Y qué dols es! Tota ma vida, aixís plena de joventut y d' esperansa, ressucita devant meu: tot lo que he pensat, somiat ò sentit, s' hi reflecta... Algun cop, solzament, un cert malestar me recorda qu' estich enterrat de viu en viu dins d' un sach de pedra... Això 'm sembla estrany, incomprensible, inverossímil. Llavors m' esforso en trobar lo fil que lliga 'ls fets de la meva
