Tot lo del camp m' es nou; l' ayre tan pur que respiro 'm sembla una caricia. Aquí tot m' embadaleix; los edificis vells y corcats, los coberts de palla molsosos, la colla de pagesos que s' acostan ab las tocadoras á la má y 'l vell did [1] al devant. Un vellet molt semblant al did está pintat en la piadosa imatge devant la que 'm fa agenollar ma mare cada vespre pera dir las oracions, ans d' acotxarme. ¡Pobre vellet! Lo contemplo ab respecte; veig los milers d' arrugas que li solcan lo front y las voras dels ulls; veig sa llarga tocadora y 'ls bous que caminan poch á poch. La carreta 's para prop de l' escala hont soch, aixecan la capota, lo jayo dels cabells blanchs s' enfila dalt la carreta, y omplena las mesuras que li presentan de grans daurats, dibuixant, tot seguit de cada una, signes misteriosos en la barana del carruatje. Un altre pagès du las mesuras plenas al graner y trassa iguals signes á la porta. Mes, tot d' una, sento disputar. Lo meu pare crida, lo jayo dels cabells blanchs crida, tothom crida, gesticulant ab furia...
En aquest moment arriba 'l meu oncle Ivan, aquell galant oncle que 'm dava bo de veure ab son uniforme y sos mostatxos llarchs.
- ↑ Lo majordom.
