Aquesta pàgina ha estat revisada.
22
isaac paulowsky
—¡Fora, 't dich! ¿Que vols probar lo calabosso? Espérat, ja vinch.—
Episodis aixís me posavan malalt. Estava á punt de plorar; no tenía cap feyna á fer; cap llibre. Tot m' ho havían pres. Cada matí me portavan fins la pinta de que 'm servía. Si un cop lo staroj s' oblidava de pèndremela, m' hi divertía com un nen. Havía perdut la son. Abans d' ensopirme ab una son febrosa quan ja clarejava, me passava alguns cops cinch ò sis horas seguidas dant toms pe'l llit. Mes aquell dormir, ni 'm refeya, ni 'm descansava. Tot sovint, me sentía més lás al dematí, llevantme, que á la vetlla ficantme al llit.
