seu fill? Sería interessant saber si Darwin ha tingut may la sòrt de poder observar una expressió tan sincera com aquella tindría...
¿Per què penso ara? ¿No es hora de dormir? Tant y tant de vetllar, positivament m' ha de fer mal. M' embolico ben bé ab lo llensol, me giro y regiro pe'l llit y no 'n puch sortir. Estich cansat á no poder més. A la fi m' adormo.
Somío: me veig corrent á reventar per un carrer de mon poble nadiu: la diada ha sigut calurosa, asfixiant. Á cada passa m' enfonzo més y més dintre un fanch negre y pudent. Sols ab esforsos inaudits puch arrencarne 'ls peus pera enfonzarlos encara més á la passa següent. Al meu devant, á poca distancia, oviro al bon Ivan Stepanitsch. Ja veig sas fornidas espatllas y 'ls seus colzes com se mouhen en cadencia á cada pas que dona. ¡Quín córrer més rabent y fort! Devegadas, quant lo fench m' arriba á genoll ò més enllá, veig lo bell rostre del meu amich que 's tomba cap á mi, y d' amagat me signa que 'l segueixe. ¡Ab quína tristesa y compassió 'm mira! ¿Per què no ve á socórrem? ¿Què es lo que 'ns separa? ¿Es aquesta atmòsfera asfixiant? ¿O bé es qu' ell sufreix tant com jo? Una forsa fatal se 'n du aviat al meu amich ben lluny, tan
