Me veig dins d' una vall verdosa, ombrejada per palmeras altíssimas; una vegetació ufanosa; las flors d' olors fragants m' embriagan. Sobre 'l meu cap s' exten la blavor inmensa d' un cel hermós del sud.
Durant un instant, estich content. De sobte, veig que s' aixeca al devant meu una montanya esquerpada, un pedreny herm, inmens, qual cim se pert entre 'ls núvols. Penyas cantalludas, punxagudas, de forma la més fantástica, s' hi encastan. Milenars de sers humans, ab las caras crispadas per mut esferehiment, los ulls sortits, los cabells erissats, s'arrapan ab desesper á la montanya. Però una forsa fatal y hostil los repel·leix pera estimbarlos y rómprels contra 'ls cantells de las penyas. Se destacan testas desfiguradas, tronchs que 's retorcen en las convulsions de l' agonía. Aquellas testas horribles rodolan montanya avall, reboten... tenen las bocas badadas; llenguas botidas barbotejan paraulas que no puch compendre. Una sanch roja y calenta corre y s' escampa al entorn en gotas menudas, que m' esquitxan y 'm creman fins al cor. En aquest terrabastall d' horrors, en aquest desconcert de gemechs, entre aquells cadavres, calents encara, y aquellas testas vivents que llansan miradas mudas y
