Aquesta pàgina ha estat revisada.
CAMBI DE PRESÓ—UN VEHÍ
Un vespre, allá á las deu, s' obrí la porta, y lo staroj entrá, portantme 'l meu vestit particular.
—¡Vestíuvos!—va dirme lacònicament.
Vaig quedar sorprès d'extranyesa. May m' havían fet declarar á semblants horas de nit. Comensí á engiponarme 'ls meus vestits sense mudarme la roba blanca de la presó; però lo staroj me pará, dihentme:
—Mudèuvosho tot; posèuvos la corbata.—Y s' en aná.
Llavors me vaig vestir depressa, y comensí á córrer d' un cap á l' altre de la celda, com bestia engabiada. Un sens fi de pensaments me bullían pe'l cervell, y tots me causavan cert dolor. L' idea de que potser m' anavan á posar en llibertat me feu batre 'l cor ab tanta forsa, qu' havía d' apretármel
