Vaig veure un mirallet penjat á la paret; vaig mirarmhi, y tinguí de recular plè d' esglay. ¿Era ben bé jo, aquell? Abans d' empresonarme, jo tenía 'l color sá y no gayre barba; ara estava groch, pálit: mos ulls fondos brillavan ab un foch apagat. Una barba negra, y uns cabells molt llarchs y embullats, me davan ayres de boig.
Me feren atansar á una taula, me feren algunas preguntas, me feren firmar no sé què, y després me escorcollaren. Lo soldat condormit que 'ns obrí la porta, ficá las mans á las mevas butxacas, las furfullá, las girá del revés, me palpá, m' obligá á despullarme, me descordá 'l pantalon, y, veyent que tenía una de las botas foradadas, ficá 'l seu dit al forat, buscanthi alguna cosa. Me creya que no acabaríam may. Per fi, me despediren pera anar—jo no sabía pas ahont—á la salvaguardia del meteix soldat petitó y endormiscat, á qui havían donat algunas ordes en veu baixa. Vaig imaginarme qu' aquell home, que s' assemblava molt á un butxí que jo havía vist, havía rebut la consigna de matarme. Atravessavam uns corredors completament foscos, procurant jo quedarme lo més lluny possible d' ell, quan de cop sento en las tenebras una má freda que 'm refrega 'l cap... Agafo aquella má ab forsa,
