—¿Qu' es això?—
Jo 'l vaig mirar de gayrell, y sens badar boca.
—¡Que no torni á veure res semblant! ¿Enteneu? ¡Pakhomof! ¡un drap!—
Lo staroj se llansá á fora pera cumplir l' ordre donada, y 'l director sortí de la celda ab majestat.
Jo tenía curiositat de saber què havía pogut enfadar fins á tal punt al comandant de la presó. No vaig veure més qu' algunas gotas d' aygua que lo staroj havía vessat portantme l' aygua al matí. Vaig quedar espalmat del esperit d' observació del comandant. Es extrany qu' ara que m' esforso per recordar la seva fesomía no puch lograrho. Sols me recordo d' un cap petit, cobert de cabells crespats, que li formavan un veritable monyo sobre 'l clatell. La cara la tenía roja, y produhía l' impressió d' un home qu' está enrabiat sempre. Son uniforme, ab lo coll enribetat d' astrakan, li queya ab poca gracia sobre 'l cos; aixecava molt sovint las espatllas, avansant lo pit com pera darse més ayre militar. Los matins entrava en ma celda ab la gorra posada y las mans á las butxacas. Sas visitas se repetían cada día, y cada día trobava l' home nous motius pera renyarme.
Jo responía á sas bravatas ab imperturbable mu-
