—Mira,—'m digué ella;—los poso darrera 'l rentamans; te 'n podrás comprar pa...—
No vaig refusarho pas. Sabía que la mendicant, la vagabunda, la lladre ¡quí sab! me dava de tot cor lo que podía.
Al pis en que jo 'm trobava, hi havía alguns presos per delictes comuns; aquesta gent estava mellor que jo; se 'ls permetía eixir, sempre que volían, de las celdas, que may tenían tancadas ab clau.
Vaig trobar cinch copecks y un grosch [1].
Mon primer desitj fou guardar aquest diner, mal que 'm fes falta, com memoria de ma vella amiga. Més tart, me vegí obligat á gastar los cinch copecks; no poguí conservar sinó 'l grosch, que boy no corría.
Una cara nova havía vingut á entretenir ma vida. Al costat del director y de Pakhomof, pensava en la vella; m' esforsava en reconstruhir mentalment l' historia de sa vida y sa cayguda. La meva celda s' omplía de fantasmas; veya com se movían, parlavan, reyan, ploravan y treballavan de comú acort pera la perdició de la velleta. Pensava tant en ella, que ja comensava á imaginarme qu' entre nosaltres devía haverhi algun llas qu' altre de parentiu.
- ↑ 5 copecks=12 cènts. y ½; 1 grosch=⅓ de copeck; poch més ò menos.
