A la nova presó hi tenía molt fret. Los vidres de sa finestra estavan cuberts de gebre, lo qual feya la celda encara més freda y fosca. Los peus los tenía constantment balbs. Caminant no me 'ls podía escalfar, perque no hi havía prou ámbit pera això. M' asseya damunt del llit, ficantme 'ls peus dessota meu, ò bé me 'ls fregava; però ni aixís trobava un gran alivi. A poca estona de seure, de cop me sentía esgarrifansas per l' esquena; m' aixecava, y 'm trobava tot cruixit.
«¡Ay, Senyor! ¡si 'm pogués morir! ¡Tanta de gent com hi há que 's moren de tifus, de còlera, de tisis, que 's moren volent viure... y jo, que considero la mort com lo mellor que 'm podría succehir, jo visch!» Y comensava á renegar de mi meteix, mirantme com si estés d' acort ab aquells que 'm volían
