tenir á la presó... «Jo no 'm puch mi morir pera fugirne.»
La antiga celda me l' escalfavan; y, encara que al cap d' una hora ò duas lo fret hi apretés tant com abans, ja estava content d' haverme passat al menos aquell temps sense tremolar. Ara tremolava de fret ja feya molts días, sense esperansas de veure cessar aquest nou torment.
Malgrat ma repugnancia á parlar ab lo director, lo fret m' hi obligá. Vaig manifestar al meu tormentador que no hi havía cap necessitat de ferme gelar; que ja estava prou malalt sense això.
Lo director va prometre ordenar que 'm fessen foch. Mitja hora després, la celda comensá á omplírsem d' un fum blau, agre y marejador. Jo m' ofegava. Truco á la porta. Vé Pakhomof.
—¿Què voleu?—
Li ensenyo la fumera y li prego que demani al director que 'm tanqui en alguna altra banda, ni que sía provisionalment.
—¿No heu sigut vos meteix qu' heu exigit que fessem foch?
—No hi tens res que veure,—vaig respondre ab impaciencia, boy gemegant.—Vés á dirho al director.
