dinar sobre la taula; però jo no tenía gana, y 'm vaig ficar al llit desseguida.
A la nit vaig despertarme ab un mal de cap terrible. Pareixía que 'm trobava dins d' un forn y al meteix temps sentía esgarrifansas terribles á la espatlla. Cèrcols de foch me ballavan pe'ls ulls; després m' entrava fret y m' embolicava ben bé ab las mantas, sens poderme escalfar. Tot d' una, veig qu' entra Pakhomof á la celda; però aquesta no era la meteixa, sinó una altra de més gran, que tenía 'l solatge de terra apissonada. Pakhomof me porta la roba, y 'm diu:
—Vestiuvos: ¡ja es hora d' anar al patíbul!
—¿Es arribada realment l' hora?—vull preguntarli; mes lo cor se 'm glassa de sobte... Llenso una mirada al voltant: la celda es la meteixa; la porta está tancada com de costum. ¿Es qu' he somiat?
—¡Ah, ah, ah! ¡estimat Kolá [1]!—Me tombo; es mon germá, 'l mort, un noyet esgroguehit, de cabells llarchs y caragolats. M' agafa pe'ls genolls y s' esforsa per emportárem ab ell tot rihent. Jo tinch por.
- ↑ Diminutiu manyagós de Nicolau.
