meteix com si 's tractés d'un altre, com si may s' hagués ressentit de cap cop quan lo maltractavan moral y físicament, com si totas sas desgracias entressen en un orde de cosas inmutables que devía ésser y quedar com era. A voltas, Gratchef trencava bruscament sa relació y fugía, perquè havía sentit dringar per l' escala 'ls esperons del oficial de servey. Per reglament, cap près tenía 'l dret d' entrar en ma habitació. Qui hauría degut cuydarme era lo staroj, però, aquest, altras feynas tenía que la d' ocuparse d' un pres que no duya un xavo á la butxaca. Si en Gratchef s' havía instituhit en infermer meu, era per bondat de cor. Com detingut de la quadra general, podía passejarse pe'l pati una hora y mitja cada día. Després tornava tot content y aixerit.
—¡Ah! ¡quín bo 'm donaría ara de cavar una mica! ¡tan cert! això es lo que 'm faría bé; no 'm caldría 'l iodur de potassa pera gorirme...—deya, llavors, tot ensenyantme 'l remey. Gratchef no tenía cap confiansa en la medicina, y no volía pendre res de lo que li manava 'l metje de la presó. Jo bé li aconsellava que l' obehís; però ell no volía fer res.
Devegadas, Gratchef portava amagada una gar-
