rafeta d' ayguardent; y, mirant al entorn ab desconfiansa, me deya misteriosament, acostantme 'l broch als llabis:
—Bèu, qu' encara 'n tinch.—Sempre tenía «encara» de tot lo que 'm dava, anch que fos la derrera caixalada ò 'l derrer glop...
Gratchef estava ocupat tot lo día.
—Anem á posar sangoneras á Strekalof... M' han manat qu' apliqui glas á Ivanof...—Hèus aquí lo que 'm deya á cada instant. No era pas á n' ell á qui tocava fer això; mes ell s' havía identificat de tal manera ab son paper de germana de la caritat, que 's creya personalment obligat á cumplir totas las ordres del metje, y, lo que es més, las cumplía.
Lo goig de vèurem tan bon amich al costat no durá pas gayre. En quant vaig poguer llevarme, la meva celda fou tancada ab clau. ¡Altre cop sol, com abans! Una vegada al día, á las deu del matí, lo metje de la presó 'm visitava. Sempre venía molt acompanyat. Ell me feya las preguntas reglamentarias, jo las respostas reglamentarias... ma porta 's tancava altre cop, y ja 'm tornava á trobar aislat de tot lo món.
La finestra de la meva celda d' infermería era molt gran y dava á mitjorn; jo m' hi asseya moltas