precaucions pera que no 'l vejessen, y tombantse á cada instant per si venía algú. L' escletxa era estreta; lo paquet no hi volía passar. Gratchef se posava roig, y ab los esforsos que feya suhava de valent.
—¿Què es això?—vaig preguntarli.
—Pedra blava... [1] Te 'n posarás á la llengua ans d' ensenyarla al metje; li dirás que tens mal de ventre, y aixís te tindrán aquí encara algun temps.—
Vaig negarmhi. En Gratchef se posá tot trist.
—Fés com vulgas,—va dirme quasi fredament, tot anantsen y encreuhantse 'ls llarchs panys de sa blusa d' infermer.
Jo estava tristíssim d' haver ofès al meu amich; però ¿què ferhi?
L' endemá, comparegué tot pantejant, y, encastat al pany de la porta, va bufar:
—¡Bona sort, Ivan! te venen á buscar.—
Callá un moment.
—¡Ah! 't posarán en llibertat, es segur,—va dirme d' un cop, y ab la major soltura, mentres las puntas de son gran mostatxo se li posavan á tremolar.
Vegí que 's girava. Tot ensemps vaig sentir drin-
- ↑ Sulfat de coure.
