Vés al contingut

Pàgina:Memorias d'un nihilista (1886).djvu/73

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


VISIONS Y ENSOPIMENT


No 'm tornaren pas á l' antiga celda; me trasladaren á una altra presó. Era una reproducció exacta de la primera, ab la sola diferencia que, en aquest nou establiment, no veya may ánima viventa, ni á l' hora de menjar.

La porta no s' obría per res. Totas mas relacions ab lo personal de la presó tenían lloch á través d' un portelló estret. Dos cops al día s' obría, y duas mans rojas me presentavan una escudella contenint la pitansa quotidiana. Després d' això la sentía grinyolar obrintse y tancantse... Això ho feyan pera veure si jo havía acabat de menjar. Quan las mans rojas estavan convensudas de que 'l meu dinar havía acabat, tornavan á obrir la finestreta, s' extenían cap á mi en silenci, prenían