Vés al contingut

Pàgina:Memorias d'un nihilista (1886).djvu/76

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
72
isaac paulowsky

somiava que estava parlant ab lo meu amich per medi de copets al envá: «B, K, S,—B, K, S...» ¡Ah! sí; ja entench; això vol dir Barkass [1]. Sí, dins de las barcas se va sobre l' aygua... Ma celda es lomar blau; las platjas son grogas; las forman las parets...

La barca té una vela y un rem de virar; mon vehí hi está assegut... Passa que passa prop de la paret; passa y torna á passar... Ara espera... ¿Què esperas tu, pobre vehí meu?

«B, K, S...»

—¡Ah! ¡qué bé!—me dich entre mí;—ja no estich tan sol! «B, K, S,—B, K, S...» ¿Quí ets tu, estimat, molt estimat vehí?—exclamava á voltas, en veu alta, tot somiant. Això 'm despertava; me tombava llavors del altre cantó, y sentía sempre, sens fi: «B, K, S,—B, K, S...»

Durant lo día, corría d' un cantó al altre de la celda; las pantuflas me grunyían, y aquest soroll, per una extranyesa inexplicable, me duya á la memoria la tonada de cansons obscenas, qu' havía sentit baladrejar á borratxos que perdían la nit pe'l carrer.

  1. Barcas.