Aquell embrutiment quasi bé 'm feya felís. Hi trobava distraccions y modo d' ocuparme. Un dia 'm vaig proposar lo problema de comptar las ratllas del paper que tapissava las parets de la celda. Aquest treball requeriría varias setmanas. Me llevava tart, y, després d' esmorzar, emprenía la tasca.
Quan això 'm cansava, m' inventava una altra cosa.
Vaig arrencar, una vegada, trossets del empaperat, y me 'n vaig fer un jòch de cartas, trassanthi 'ls dibuixos ab sanch meva. Quan tinguí llestas las cartas, me divertía dihentme ab ellas la bonaventura. Los punts sobre 'l pervindre que jo 'ls hi preguntava, en general eran molt poch complicats, y 's referían ordinariament al meu dinar.
Volía saber si 'm donarían sopa agra de remolatxas, ò bé chtchi, tal ò qual día... si á la fi 'l pa sería bo ò mitj calzinat, com ordinariament era... si 'l director entraría ò no á vèurem.
Altras vegadas, sobre tot á la nit, me posava á calcular quants minuts y quants segons havía passat ja á la presó; y quan, després d' esforsos tremendos, obtenía un resultat qualsevol, l' escrivía á la paret, sempre ab la meva sanch. D' aquesta 'n tenía á ma
