disposició tanta com ne volía, perque tenía las genivas infladas y cada día 'm rajava sanch escorbútica á doll fet.
Pera fer us de las cartas, calía que m' enginyés molt; me las havía d' arreglar de manera que 'l centinella no pogués veure res; perque, si de cas notava que jo fes quelcom d' insòlit, ho hauría denunciat al director, y aquell jòch de cartas, que ja estimava una mica, m' hauría sigut confiscat. ¿Còm passarme d' aquellas cartas tan sabudas y plenas de vida, y que m' havían fet tantas prediccions, completament exactas, á propòsit del dinar?
¿Què 't passaría—me preguntava més d' un cop—si las mans rojas descubrissen las tevas cartas? Te las pendrían y las llensarían, ab despreci, al munt d' escombrarías; y, no obstant, aquestas cartas tenen sanch teva... ¡Ah! ¡còm m' aborriría sense 'l meu jòch!
L' idea no més de pèrdrelas m' esgarrifava. Llavors corría á replegarlas, y las amagava ab cuydado sota 'ls peus del llit ò sota 'l matalás, segons si feya més ò menos temps qu' haguessen rentat las rajolas.
A las tardes me divertía tirant las cartas. Los matins los passava comptant las ratllas del empape-
