Lo cambró del bany era fosch y ple d' un vau calent y espès que, al entrar, me fa clucar los ulls. Quan torno á badarlos, veig, á través del fum, al banschik [1] que 'm porta una galleda plena d' aygua tebia. Hi fica la má pera veure si es massa calenta, puig, si jo m' acalentés, ¡ay, lo director! Prench la aygua, y 'm poso prop de la finestra. Faig com si 'm rentés, però contemplo 'l cel obrint los ulls tant com puch. Un aucell que passa... un punt negre sobre 'l fondo blau... Desapareix... Una papallona blanca volateja, una altra la segueix... ja están plegadas; reposan sobre un bri d' herba clavat entre 'l junt de duas pedras... Remouhen lentament las alas.
—¿Voleu pendre una dutxa?—'m diu lo banyer, preparantse pera amararme d' aygua fresca.
M' atanso al aparell, y heusme aquí regalimant de cap á peus. ¡Y 'l meu ventrell, que crida de fam durant això! ¡Ah! ¡si jo pogués aplacar la fam que 'm rosega las entranyas!
Ja torno á ésser á la celda. Després d' haver johit un instant de la llum del sol, torno á trobarme entre tenebras. Boy no veig res. Tinch l' escudella
- ↑ Lo banyer
