Pàgina:Missatge del Consell Permanent en defensa dels drets de la llengua catalana (1916).pdf/4

sorgeix el fet psicològic de l'esterilitat que acompanya els períodes de desnacionalització de tots els pobles, i de la fecunditat del treball intel·lectual quan recobren llur parla propia. Mentre Catalunya i les altres regions de llengua catalana tingueren per llengua de la cultura la llengua natural, la llengua propia, en tots els ordres hi hagué producció intel·lectual més o menys valuosa i abundant. Quan cessà en aquesta esfera el comerç amb la llengua propia, l'esterilitat més absoluta dominà en tots els camps, no solament de les lletres, sinó també de les ciències; havent davallat aquestes regions de membre viu de la república intel·lectual a provincia morta, receptora passiva, inerta, de la cultura d'altri. I, en canvi, ha bastat que els homes, d'aquesta terra recobressin en cada un dels ordres de l'activitat cultural l'ús de la llengua propia, perquè sorgís un renaixement, una nova primavera, fecunda ja en glorioses realitats, i més fecunda encara en òptimes promeses.
 Al fet geogràfic, a l'històric i al psicològic, pel que toca al principat de Catalunya, que nosaltres tenim l'alt honor de representar, s'uneix fort, vibrant, independent de raons d'utilitat i de conveniencia, de títols del passat i de promeses per a l'esdevenidor, el fet polític per excel·lencia: la voluntat dels ciutadans, que, en el Dret públic modern, és la llei suprema.
 Catalunya ha proclamat la seva adhesió espontània a la llengua catalana, durant quatre segles de pressió política i cultural perquè l'abandonés, parlant-la sempre, constantment, en la familia