Pàgina:Missatge del Consell Permanent en defensa dels drets de la llengua catalana (1916).pdf/5

(amb una sola excepció, la del petit círcol social, a tot arreu donat a l'exotisme, que té per òrguens les notes de societat), en els negocis, en les juntes professionals, en les reunions científiques, en les associacions particulars, en les Corporacions oficials populars; i reconquerint en tenacíssim treball, per a aquesta llengua, el domini escrit, hàbilment ocupat pel castellà, mercès, de primer, a la substitució insensible del llenguatge cooficial de tota Europa, del llatí, i, després, a la imposició de la llei, de l'oficina i de l'escola, amb les seves seqüeles obligades, la premsa i el llibre: tasca de reconquesta coronada per l'èxit, de tal manera, que avui és novament el català la llengua de la cultura, la llengua de la poesía, de la novela, de l'art, de la filosofía i de la ciencia, i únicament assoleixen la consagració d'homes representatius, en la conciencia nacional catalana, els que en català plasmen llurs creacions.
 Però, a més d'aquest plebiscit popular, espontani i inconscient, s'ha manifestat també conscient i reflexiva la voluntat catalana reivindicant per a la nostra llengua la plenitut dels seus drets, la igualtat de condició amb les altres llengües espanyoles i, d'una manera especial, l'oficialitat en tota la vida pública interior de Catalunya, així en els organismes locals populars com en tots els centres i dependències de l'Estat situats en el territori de Catalunya.
 Aquesta voluntat catalana, conscient i reflexiva, canalitzada i autenticada pels òrguens d'expressió de la voluntat popular que la Constitució regula, pels epresentants parlamentaris de