sent arribat prop lo malalt, lo saludà, y li demanà de ben estar; lo qual li responguè: Que estaua molt mal puix Deu o volia, y la Verge sa Mare, perço tinch gran desig de confessarme, y combregar, aguardant despres de aixo la misericordia de Deu mon Creador, y Redemptor. Responguè lo Ministre, que no se auia de parlar de tals cosas dins dita Vila, vist que lo exercici de la Religio Romana es absolutament prohibit, y creguès, que es abus creure, que vn home mes gran pecador que ell, li puga perdonar sos pecats confessantloshi; que las bonas obras no aprofitan cosa, y que lo home sols per la fe es saluat, recitantli moltas paraulas profanas contra la santa Mare Iglesia, la Verge, y la inuocacio dels Sants, paraulas que fan erissar los cabells. Lo malalt ohint tantas insolencias, y paraulas profanas, li diguè: Apartat de mi Ministre del Diable, pensas tu perdre ma anima, y portarla al infern ab la tua? nou faràs, que mon Deu nou permetrà mijansant sa gracia, y per la intercessio de la santissima Verge Mare sua, la qual prego de tot mon cor, de intercedir per mi. Lo Ministre vent quant ferma fè tenia li diguè (com de burla) puix que creyeu que vn home pot pendre sobre la conciencia los pecats de vn altre, y teniu prou hazienda, la qual no voleu portar en laltre mon, si voleu donarme dos mil lliures, jo prench sobre ma anima tots los pecats que podeu auer comesos desde vostra vltima confessio, lo qual li prometè de donar lo malalt, ab que signàs la promesa sobre son testament, ço que signà lo Ministre, y jurà prenia de bona gana sobre sa conciencia tots los pecats de dit malalt: la seguent nit lo Mercader passà desta vida en laltra, y rendi sa anima à Deu, auent tinguda verdadera contricio, y pesar de sos pecats. Lo endemà al mati lo Ministre demanà lo diner a ell promes per lo difunt, lo qual li fonch desliurat per dos Burgesos de dita Vila, los quals estauan encarregats dels diners de dit difunt, per restituirlos en las mans de la viuda: Tenint lo diner lo Ministre, alguns dies despres combi-
