Pàgina:Noveles (1906).djvu/106

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
102
emili vilanova

grills de ceba y olivetes per entrant; qu'un altre día una freginata de tomba-navíos ab coliflor confitada y la escaroleta trencadissa com vidre, etzètera; menjars de pobre, però tan complerts que treuen la satisfacció per amagada qu'estiga y la fan exir a la cara.
 ¿Volste jugar que les mullers d'aquexos, en arribant l'hora de dinar tot ho tenen de fer, y quan es fet surt sobtat, ò cru, ò dols, ò la sal hi ha caygut a la regalada? Míra com callan. ¿Es veritat, Noble, lo que jo he dit!
 — Y persupuesto! Jo no hi menjo a casa; la meytat dels díes de la setmana me'n pujo a ca'n Miqueló, al carrer dels Ases. Que se'l mengi ella lo caldero. —


* * *

 Ja eran quarts de nou del vespre, quan, acabades les converses, tothom s'axecà de taula repetint l'enhorabona als nuvis, ab l'alegría y bon semblant que, segons deya'l senyor Jaume, segueix a tot bon àpat.
 La Caterina's mudava per acom-